El nou Santori català d'Olost, al Lluçanés, per a tuberculosos, inaugurat oficialment al 1913. Fou una institució impulsada i dirigida per el Dr. Girona juntament amb el Sr. Masó, propietari de la Vila i principal impulsor econòmic del projecte. amb la direcció científica dels doctors Reventós i Darder. Les experiències del Dr. Reventós a l'Hospital Clínic de Barcelona i al Sanatori d'Olost van portar-lo a publicar un llibre l'any 1920 anomenat "El pneumotòrax artificial" i el Dr. Darder també va publicar els seus avanços en les primeres etapes per a obtenir la tuberculina, base de la prova del Mantoux, a la revista "Therapia". Els canvis en la direcció, així com una mala administració del Sanatori, van provocar que aquest acabés tancant definitivament entre finals del 1917 i principis de 1918.
